El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Francesc Bonsfills a Ikea

IMG_3332

Em va donar la informació del punt de trobada a dosis minúscules. Les coordenades eren concretes i l’únic detall per reconèixer-lo, uns cordons de les sabates taronja fluorescent, però res impossible d’assolir. Un cop trobats, fetes les presentacions i després d’uns minuts en cotxe, arribem al que probablement és un dels no-llocs per excel·lència: Ikea. Un cop a dins i mentre intento no fer cara d’estar al·lucinant completament, aconseguim saltar-nos tota la travessa i acabem en un raconet de la cafeteria. De sobte, en Francesc obra una bossa i, guaita!, brownie casolà! Sospito que la perfecta elaboració de la recepta ve provocada per les seves tres criatures, però m’abstinc de preguntar. Arquitecte des de gairebé abans de néixer, no ha tingut cap altra professió fins fa ben poc, que s’ha deixat abduir pel món de la docència i compagina l’arquitectura amb classes de dibuix tècnic a un institut. A mesura que la conversa avança entre els seus projectes, lectures i algun comentari escabrós sobre les coses que passen en un cementiri (un dels projectes dels quals se sent més orgullós és l’ampliació del cementiri de Sabadell) en Francesc esdevé davant dels meus ulls un home tranquil, racional i pràctic que no té ni més ni menys que allò que desitja, i ho valora i s’hi aferra. Penso: un home de migdiada de diumenge. I així, arribats a aquell silenci del buidatge i quan les obligacions familiars apareixen i la nit gairebé ens pren, en Francesc em deixa en una estació de ferrocarrils i em regala els dos talls de brownie que han sobrat perquè esmorzi demà. Ja al vagó, llegeixo la serigrafia de la bossa, “Cosas de casa”, i somric. Hi ha peces a la vida que, sorprenentment, encara encaixen.

La pregunta que la Cristina va deixar a en Francesc era “Com va ser la teva primera vegada?” i en Francesc ha contestat molt tímidament que “Res extraordinari, a casa dels meus pares, quan tenia 17 anys”. I com que suava no he volgut preguntar més!

Podeu seguir-lo a Twitter: https://twitter.com/fbonsfills

O llegir el seu web: http://www.laboratoridarquitectura.cat/

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on October 25, 2013 by and tagged , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: