El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Miguel Pujol a Starbucks

IMG_3436

Era tot foscor el que ens envoltava. Des d’un començament, en Miguel em va dir qui era en compta-gotes, com si li anés la vida en cada detall. Fins i tot en el darrer moment, va canviar d’emplaçament com el millor estratega. En arribar a Starbucks, arreplega dues butaques i ens acomodem. Al contrari d’altres vegades, trec la càmera de fotografiar just abans de posar-nos a parlar i ens barallem amb la llum fins que decidim que no té sentit voler una altra cosa diferent a la que l’aparell ens presta. En Miguel treballa a TMB i és conductor de metro, una professió que, malgrat no haver triat, crec que defineix una mica el seu caràcter: un home amb secrets, introvertit i reservat, que es coneix a si mateix amb perfecció i està acostumat a la solitud. A poc a poc, però ―i suposo que amb l’eina màgica del meu somriure―, van apareixent detalls i, un cop es deixa anar i comença la xerrameca, descobrim que compartim l’afició pels viatges o l’escriptura, i tot plegat ens porta a demanar-nos d’on som, què volem ser i si el destí existeix o, en realitat,  la vida és una xarxa de casualitats que de vegades ens al·lucinen. De camí cap a casa, caminant un al costat de l’altre per anar fins al metro, em parla dels records de joventut que la ciutat li porta, dels locals que freqüentava quan era jove i que jo mai he conegut, i del que sentia en aquell moment. Després d’acomiadar-nos amb un petó discret a la galta, de camí cap a casa, me n’adono que en Miguel m’ha dut a preguntar-me, potser amb una certa melangia, com seré d’aquí a quinze anys, quin serà el meu país, a quin lloc m’haurà dut la vida.

Al berenar anterior, n’Oriol va demanar al proper convidat si tenia algun lloc on sovint hi anés a pensar. En Miguel va contestar (i em va ensenyar unes fotografies estupendes!) d’un turó a prop de Badalona des d’on pot contemplar tota la costa i el mar, essencial.

Advertisements

6 comments on “Miguel Pujol a Starbucks

  1. jordibat
    November 5, 2013

    Aquesta m’ha agradat especialment.

    • elberenarimpossible
      November 5, 2013

      Sí? I això? 🙂

      • jordibat
        November 5, 2013

        Perquè amb molt poc espai m’has deixat amb la sensació que conec en Miquel, i que des de realitats molt allunyades es poden compartir sensacions i sensibilitats

      • elberenarimpossible
        November 5, 2013

        🙂 Ell diu que he estat massa amable! Però m’alegro que pensis això…

  2. La nineta dels meus ulls
    November 6, 2013

    A mi també m’ha agradat especialment, aquest berenar…

  3. elberenarimpossible
    November 6, 2013

    Carai! Doncs moltes gràcies, nineta dels seus ulls 😀

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on November 5, 2013 by and tagged , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: