El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Rubén Torres a Babèlia

IMG_3479

En Rubén és un home seré. Quan ens trobem, jo fa una estona que em glaço asseguda en un banc mentre imagino quina rasca deu fer a Berga, que és d’on ve. Quan arriba, amb una jaqueta que és, evidentment, força més prima que la meva, em fa caminar cap al Bigote del Señor Smith, una sala d’exposicions. Al final del local, hi tenen unes caixes amb il·lustracions de diferents artistes i ens les anem passant i comentant asseguts en uns tamborets. Després de remenar i remenar, els dos triem la d’una noia que s’obra la pell del pit com si fos una camisa per mostrar els òrgans interns, i em sorprèn la tria perquè tinc la sensació que al Rubén li costa molt parlar precisament d’això, del que un porta dins. Tot parlant de fotografia, canviem de local. En arribar al Babèlia ens asseiem a l’única taula que queda lliure i, malgrat confessar-me que no acostuma a berenar, no ens tallem gens a l’hora de demanar dos talls de pastissos de la casa. Entre cullerada i cullerada d’una crostata de llimona celestial, en Rubén contesta les meves preguntes, però quan em mira no sé si ho fa amb ironia, amb tranquil·litat o amb pànic. És tan capaç de deixar-me fora de lloc que li deu ser inevitable somriure, i a mi el gest de sobte m’ho fa comprendre tot: en Rubén és un home de poques paraules, capaç de caminar al teu costat i dir-t’ho tot sense dir res. Allò de la imatge que val més que mil paraules. Un home amb amor per les petites coses ―un poema a canvi d’un dibuix― i les més grans ―com el tatuatge que porta al braç que representa els triangles de les bates dels guitaires de la Patum. Ja al metro, amb alguna cervesa i alguna d’aquelles anotacions que sempre deixo al tinter, prometem tornar-nos a veure i jo em demano si mai arribarà el moment en què serà capaç de deixar-se anar.

Al berenar anterior l’Andrea va demanar a en Rubén quin era el berenar que recordava amb més estima, i en Rubén va contestar que, per proximitat temporal, recordava un dia que havia berenat amb una noia en un lloc amagat amb vistes a tot Barcelona.

Podeu contactar amb ell a Twitter: https://twitter.com/ilusRuben

O bé visitar el seu blog: http://ilusruben.blogspot.com/

Advertisements

3 comments on “Rubén Torres a Babèlia

  1. ilusRuben
    November 21, 2013

    ‘pànic’ segur que no. hehehehe. bé, més que ‘poques paraules’: 140 caracters i a vegades em sobren per ser cert clar i breu 😉

  2. noemozica
    November 21, 2013

    Comparteixo les teves impressions envers el Ruben. L’has clavat!

  3. elberenarimpossible
    November 21, 2013

    Rubén, m’alegro que no sigui pànic 😉
    Noemozica, tinc bon ull 😉

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on November 20, 2013 by and tagged , , , , , , .

#elberenarimpossible a Twitter

Segueixos-nos a Facebook

Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: