El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Pere Tubert a la Universitat de Girona

IMG_3526

El dia que vaig conèixer en Pere fa vuit anys vam fer el mateix recorregut que fins fa cinc minuts dins del seu cotxe mentre jo parlava pels descosits perquè el seu silenci em matava. Avui, després de desviar-nos d’aquell destí en un revolt, arribo disposada a desarmar-lo amb aquelles preguntes que, malgrat els anys i potser pel respecte que sempre li he tingut, mai no li he gosat fer. Entrem a la Universitat de Girona i recollim, com si fos un secret d’Estat, unes claus que ens permeten accedir al terrat de l’edifici. Individual, introvertit i extremadament pragmàtic, sempre l’he considerat un observador. Ara, directe com el qui més en totes les seves respostes, desmantello a poc a poc el personatge que probablement havia mitificat i apareix l’humà ple de defectes que no es vana de res. Potser sense haver estat capaç d’agafar la vida per les regnes en algunes ocasions i penedint-se de no haver fet el que volia en unes altres, amb el temps ha estat capaç de relativitzar les coses i, potser sense que ell se n’hagi adonat, ha digerit les conseqüències de tot plegat. Perquè ara, quan li demano si l’amor podria ser per sempre, em respon que sí, i quan parlem d’un amic que tenim en comú, em confirma que no necessita saber les seves intimitats per apreciar-lo, malgrat que aquest silenci s’hagi allargat durant tants anys. En Pere viu arran de terra, vorejant l’aigua perquè no sap nedar, i com a bon cinèfil ―o potser sense ser aquesta la raó― somniant que hauria pogut ser Enric VIII o fer vés a saber quina bogeria per vint milions. Un home sincer ple de misteris que t’atrapen, un paisatge amb una bona banda sonora, un creador d’acidesa, una cervesa que malgrat caure a terra es resisteix a esclatar.

Al berenar anterior en Jordi va demanar a en Pere que em pagués el berenar. Afortunadament per a mi no ho vaig haver de fer i en Pere va treure totes les monedes que tenia per pagar les cerveses i el pica-pica que vam treure de la màquina.

Si voleu col·laborar i conèixer els projectes d’en Pere, us recomano que entreu a: http://www.totsuma.cat/projecte/1092/kinetics-of-time-travel-lexposicio

http://iosodeu.net/

http://bloginstant.blog.cat/

http://www.kuu.cat

Podeu contactar amb ell via Twitter: https://twitter.com/iosodeu

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on December 16, 2013 by and tagged , , , , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: