El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Judit Torres a Casa Moner

IMG_3564

Quan la Judit arriba i em mira, tot resplendeix. Amb una veu ínfimament dolça, em fa recórrer els carrerons de la ciutat fins la mítica llibreria Geli i la creuem de banda a banda parlant de les seves professions, la psicologia i les belles arts, i de la poesia que ambdues necessitem. Un cop assegudes entre una pila de gent a la Casa Moner, m’adono de la seva necessitat de passar desapercebuda, malgrat dedicar la seva vida a donar amor, molt d’amor, a tots aquells que l’envolten. Com pot passar desapercebuda una dona així? Emocional, passional i autoexigent amb ella mateixa i el món que l’envolta, la Judit es beu la vida a glops petits per assaborir-los com qui troba el plaer de les petites coses, i s’obliga a viure el moment, sense fer plans a llarga distància. Parlem dels seus fills i em diu que ella se sent com una lloba, i de veritat que ho deu ser, perquè per tot el que em diu el que més els dóna és llibertat per caminar, córrer contra el vent, volar. De sobte, la Judit decideix que berenem a una altra banda, i acabem a La Terra, un local que ja coneixia i que per mi estava ple de records. Allà parlem de la intensitat d’estimar, de fins quin punt ens fa sentir bé el sentiment de pertinença a una altra persona, de la seva capacitat d’obrir-se per donar-ho tot que jo tan envejo perquè el temps i els mals moments me l’han fet perdre. Quan li demano quina obra d’art compraria si pogués, no dubta a dir-me que Apol·lo i Dafne de Bernini, i me l’imagino convertint-se en el llorer, no pas perquè volgués fugir d’Apol·lo, sinó per resistir eternament en l’amor, en aquest sentiment. Una persona que demostra la intel·ligència amb els detalls, que valora els silencis, plena d’una feminitat que plasma en cadascun dels seus tatuatges, petits compromisos amb ella mateixa. Una dona que, en descriure-la, se’m desfà sobre la llengua.

Al berenar anterior en Pere va demanar a la Judit què era el que, fos de manera fomentada o no, més l’atemoria, i ella va contestar que perdre algú que s’estimés.

Podeu contactar amb ella a través de Twitter: https://twitter.com/judit_menta

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on December 24, 2013 by and tagged , , , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: