El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Cristina Pagès a Pastisseria Uñó

IMG_3584

Amb totes les finestres del cotxe obertes i el sol despentinant-li els cabells amb banderes de vent, la Cristina condueix a dos-cents quilòmetres per hora per una carretera infinita mentre a la ràdio sona una cançó que ella fa sortir a crit pelat entre les dents. Així hauria començat probablement el berenar si jo fos el seu copilot i picaria de mans per acompanyar-la. Havent agafat les regnes de la seva vida des de fa poc, la Cristina va decidida a menjar-s’ho tot, “perquè arriba un dia que t’adones de què va la vida realment”. Una dona convençuda que aprendre et fa millor i que cal plantar-se davant la vida amb tota la mala llet, encara que de vegades ens avorreixi. Una dona que necessita acció, que potser s’ha cansat de ser durant massa temps la bona i que necessita caminar disposada a veure món, a amarar-se de mil paisatges i persones i a treure forces per canviar. Optometrista de professió, però dissenyadora gràfica en l’ànima, intenta saltar d’una professió a l’altra com qui salta al buit, igual que el dia que va decidir deixar la seva ciutat per viure en una petita illa per amor. Quan m’ho explica sospito que troba un cert plaer entre la línia que separa la pèrdua o no del control, i que potser hauria volgut treure les dents en més d’una ocasió. Defensora d’aquells a qui més estima, està disposada a fer que els altres siguin feliços encara que això impliqui la seva infelicitat, i ho diu amb una consciència que em sembla lloablement espatarrant. Una dona alegre, tranquil·la i somrient que si pogués cultivaria, en un petit tros de terra, petites dosi de felicitat, i que jo us diria que és una bona persona si no fos perquè ella afirma que l’home no és ni bo ni dolent, sinó que tan sols sobreviu. La Cristina és una dona que vol vida, que no suporta volar i que ―preneu nota― odia que li canviïn, a la ràdio del cotxe, l’emissora.

Al berenar anterior en Pol va demanar a la Cristina quin és el somni pel qual ho donaria tot, i ella va contestar que el somni seria poder dir abans de morir que ha viscut.

Podeu contactar amb ella a través de Twitter: https://twitter.com/cpagesm

O visitar el seu web: http://www.cristinapages.com/

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on January 13, 2014 by and tagged , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: