El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Oriol Gaspà a Lilipep

IMG_3623

Un home entra al pla a càmera lenta. A mesura que inclina el cap lleugerament cap a l’esquerra, la gavardina se li obre al vol, amb elegància. Pla curt i ell mira fixament a l’objectiu, que captura el seu somriure resplendent il·luminant tota l’escena. Així arriba l’Oriol. Ja asseguts davant d’un tall de pastís de xocolata d’escàndol, em calen pocs minuts per adonar-me del do de paraula que té l’Oriol i que et captiva. Precís, perspicaç i conseqüent amb el que diu ─a pesar dels meus intents fallits de fer-lo dubtar o contradir-se─, n’Oriol és un mediador nat. Malgrat definir-se com una persona autoexigent i individual, m’enveja la seva capacitat de donar-se als altres sense voler generar favors, amb la normalitat del qui veu somnis acomplerts, com si fos les mans invisibles que es mouen rere cada escena. Energètic, sa i romàntic de mena ─però gens ensucrat─, parla de l’amor amb una naturalitat increïble que li brolla per la pell i t’emplena i, fins i tot, t’hi fa creure quan ja hi has deixat de pensar. N’Oriol és un amant de l’art i la cultura des d’un estat contemplatiu, i em confessa que potser li manca una sortida a l’expressivitat, com si calgués ser músic, poeta o pintor per ser expressar bellesa, cosa que evito dir-li perquè és evident que ja ho sap. I parlem de les relacions humanes, de la necessitat de conèixer altres cultures i de totes les vessants del joc i, en mirar-me, hi veig un home inconformista, tastaolletes, contradictòriament reservat i voyeur vital, que t’omple de ganes de viure quan et parla, com si et fes creure que val la pena intentar ser feliç i viure passionalment i amb sensatesa, encara que no hi creguis. Quan ja marxem em confessa que és un gran desconegut per algunes persones que el coneixen i jo em poso a pensar si hauré tingut l’oportunitat de conèixer, ni que sigui per uns breus instants, aquest Oriol que s’amaga amb senzillesa.

Al berenar anterior na Lu va demanar a l’Oriol si alguna vegada havia acomplert algun somni que hagués tingut o si algun dels seus somnis havia tingut connexió amb la realitat. N’Oriol va demanar que no recorda mai el que ha somniar, però que ha acomplert el somni de veure com funciona l’escola cooperativa on estudien els seus fills.

Podeu contactar amb ell a través de Twitter: https://twitter.com/EricLaviage

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on February 10, 2014 by and tagged , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: