El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Maria Sàbat a Gut

IMG_3631

Seria una tarda de primavera, amb el sol combatent contra els darrers palmells de pell freda, en un tros d’una cuina plena de plantes i flors. El fum de la cigarreta li faria filigranes entre els dits, i la Maria xiuxiuaria una bossa nova amb la seva boca vermella; una cançó amb una lletra feliç. Aquesta penombra seria la mateixa en la qual ara, assegudes al Gut, estem completament soles. Amb el berenar a taula, trigo poc a adonar-me que la Maria és una dona sencera, d’aquestes persones que parlen amb seguretat, raonant i mesurant cada paraula amb una agilitat sorprenent. Exigent, inquieta i energètica, la Maria està convençuda de l’enriquiment de les experiències i viu aferrada a això, a ser capaç d’ampliar mires i adaptar-se a situacions que potser d’altres persones considerarien inversemblants. “La felicitat no és un invent, però ho és l’etiqueta; ens han fet esclaus de l’etiqueta”, diu mentre m’explica que potser ens posem etiquetes que no ens mereixem i que ens limiten. Inquieta i cultivada, la Maria parla de la seva professió de psicòloga amb una satisfacció que captiva i enamora, malgrat la duresa de les situacions i els dilemes amb què s’enfronta. Amb una tremenda habilitat per domar la paraula, la Maria et mira amb la mateixa intensitat amb què parla, sempre controlant el gest, un mot, un petit detall i parla del sexe i de la mort amb una maduresa que sembla que et pot fer créixer a l’instant. Una persona segura d’ella mateixa, mesuradament emocional, amb una capacitat per moure’s entre la calidesa de la proximitat i la fredor del silenci, d’una bellesa altament atractiva, aclaparant.

Al berenar anterior l’Oriol li va demanar a la Maria quina música tenia el seu sexe, i ella va contestar que el seu sexe tindria una música diferent segons el dia, la companyia, l’estat d’ànim, etc., però que segurament una cançó que hi encaixaria seria el tema “Capable” del disc Walkabout de la Najwa Nimri (que he de dir que em sé de memòria).

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on February 18, 2014 by .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: