El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Francesc Morales a Taj Mahal

IMG-20140302-WA0002(1)

Fa una estona que veig la gent sortir per la porta de la terminal d’arribades de l’aeroport quan en Francesc apareix, arribat dels Estats Units. Així és com comença el que fins ara és el berenar més llarg de la història. Havent passat tot el dia explicant-nos històries, quan arriba la tarda, seiem al lloc més tirat del Raval i parlem, potser, del que no hem parlat fins aleshores, potser conscientment. Sincer, racional i directe, en Francesc sembla un home infranquejable i l’és en molts aspectes, sobretot en quant a la seva infantesa i certs racons de la seva intimitat. Sorprenentment, però, té la valentia de mostrar una sensibilitat envers els altres per alguna mena d’empatia que l’enerva. Un home tan intel·ligent i pragmàtic, fins a límits insospitats i constantment, que té la capacitat de fer-te sortir de polleguera, com si en ocasions només existissin el blanc i el negre, malgrat ser plenament conscient de la totalitat de grisos. Interessat més en el recorregut que en el final del trajecte, en Francesc sembla viure solitàriament malgrat l’amor que li professen les persones que l’envolten, potser perquè la vida no sempre li ha estat fàcil en aquest sentit. Un home que fuig de la rutina malgrat necessitar-la, perquè el seu caràcter inquiet no li permet que sigui d’una altra manera. Un home juganer, optimista i imaginatiu que, malgrat que em confessa que ha fugit sovint, lluita per seguir endavant amb una constància que no deixa de sorprendre’m. Quan ens acomiadem i ens abracem, conscients que passaran mesos, qui sap si anys, fins que ens tornem a veure, m’adono que en Francesc és, definitivament, un home que deixa buits.

Al berenar anterior l’Oriol va demanar a en Francesc: “Suposant que la teoria de les successives reencarnacions i que el que vas fer en vides anteriors ho pagues (ja sigui per bé o per mal) fos certa, tal com estàs ara, estàs essent castigat o recompensat?”. I en Francesc va contestar: “En una vida anterior deuria ser el gos de Hitler. D’altra banda, sóc conscient que m’han pogut passar coses més greus i, per algun motiu, no han succeït”.

Advertisements

2 comments on “Francesc Morales a Taj Mahal

  1. fmorales1980
    March 17, 2014

    Que consti que no era el lloc més tirat del Raval. Al primer no em van deixar entrar.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on March 17, 2014 by and tagged , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: