El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Maria Nicolau al Parc de Cervantes

IMG_3706

Era difícil que un berenar amb una pastissera em decebés. El temps es posa de la nostra banda i ens ofereix un banc solitari en un parc silenciós i buit dins d’aquesta ciutat famolenca. Quan la Maria obre la caixa que porta entre les mans, se li il·luminen els ulls i a mi m’envaeix la salivera: un pastís de xocolata i uns petits pastissets de pastanaga especiats i esponjosos coronats per una crema de formatge que t’inunda i es desfà damunt la llengua. Espectaculars. Menjar a banda, la Maria resulta ser una dona inquieta i curiosa, però per damunt una lluitadora. Amb una força bestial que li surt del ventre, la Maria sembla a primer cop d’ull una dona amb un interior sensible i petit, però, a mesura que la conversa avança, apareix una dona amb un caràcter fort que s’expandeix, que no es deixa convèncer amb facilitat. Nerviosa, perfeccionista i metòdica, la Maria és una donassa a qui li va la marxa i no deixa espai a les negatives perquè pensa que tot és possible si es tenen ganes de fer-ho. Una dona que es deixa endur per la pulsió de l’amor, del desig d’esprémer la vida, i que ho fa sent conscient que la responsabilitat de ser feliç és amb un mateix. Una dona que no diu que no a res sense haver-ho provat abans, que dirigeix la seva orquestra -gesticula fervorosament quan parla i em va sembla una metàfora genial-, i que somnia amb obrir una pastisseria amb el seu propi obrador en algun lloc tranquil en plena muntanya. Una dona riallera, adaptable, que camina sempre cap endavant.

Al berenar anterior en Pedro va demanar a la Maria que ens expliqués alguna cosa d’ella que no es esperéssim, i ella va contestar: “Tinc carnet de moto il·limitada i m’agrada anar en motos grans malgrat tenir una constitució tan petita i, en canvi, no m’agrada anar amb cotxe i no tinc carnet per conduir-lo”.

Podeu contactar amb ella a través de Twitter: https://twitter.com/MAlbercocs

O visitar el seu blog: http://margaridesialbercocs.com/

Advertisements

One comment on “Maria Nicolau al Parc de Cervantes

  1. Pingback: Així va ser: El Berenar Impossible | Margarides i albercocs

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on April 7, 2014 by and tagged , , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: