El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

Roser Massanas a Granja Viader

DSCF0033

Amb un somriure d’orella a orella, la Roser arriba disposada a trencar la maledicció que durant mesos ha caigut damunt de la Granja Viader amb tots aquells qui m’han intentat dur-hi a berenar. De camí a la granja, reso tot el que sé mentre li faig preguntes, tot sent completament conscient que tan aviat haurem arribat a lloc, les hauré oblidat. Amb la satisfacció que ens dóna trobar una taula, la Roser resulta ser una persona transparent i càlida, d’aquelles amb qui et sents propera en un obrir i tancar d’ulls. Optimista de mena fins a límits insospitats, s’aferra a les petites quotidianitats i treu els queixals davant les injustícies. Ballant entre el fet de ser metòdica en allò que fa i les ganes de volar, la Roser és una dona amb els peus a terra, racional i independent, que té ganes d’anar més enllà del que sempre l’ha rodejada, explorar nous límits i fer-ho amb tossudesa, amb aquella mala llet que li apareix quan tractem segons quins temes. I és que la Roser, malgrat voler trobar l’amor, és una dona que va sola, que roda estrepitosament endavant. “Tenint-ne poc i tenint-ho tot” seria un bon lema si la Roser el necessités, malgrat que, en un altre moment en podria ser un altre, perquè la Roser és una dona canviant, que fluctua, que potser ha trobat el camí i el gaudeix sense la intenció de saber on arribarà. Aneu amb compte quan us ensopegueu amb ella! Abans de marxar, la Roser obra la bossa i treu una bosseta de xocolatines, perquè sap que és un vici que compartim, i penso que he oblidat les primeres preguntes, però que d’això i de la promesa de tornar-nos a veure aviat sí que no me n’oblidaré.

Al berenar anterior la Cris va demanar a la Roser: “Si poguessis tenir una vida diferent a la que tens sent tu mateixa, quina seria?”. I ella va contestar que voldria tenir la capacitat per canviar el món on vivim i on tothom valorés més el que té.

Podeu contactar amb ella a través de Twitter.

*La petita maledicció de la Granja Viader va fer que ens oblidéssim de fer la fotografia, així que li agraeixo infinitament a la Roser que me’n fes arribar una!

 

 

 

 

Advertisements

2 comments on “Roser Massanas a Granja Viader

  1. fmorales1980
    June 24, 2014

    Quina maledicció?

  2. joanainafont
    June 25, 2014

    El dia que hi havíem d’anar i acabem a un altre lloc, el dia que està tancat, el dia que el qui m’havia de dur cancel·la el berenar… tenim de tot!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on June 24, 2014 by and tagged , , , , , , , .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: