El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

La contraressenya de la Roser Massanas del seu berenar

A vegades, ben bé sense saber com ni per què, la vida ens té sorpreses agradables preparades. I l’experiència del #berenarimpossible, sense cap mena de dubte, n’és una.

Tot comença amb un mail, buscar un dia que vagi bé fent encaixar agendes, triar un lloc on berenar i ser al lloc i a l’hora que toca quan toca.

La Joanaina arriba puntual, abans d’hora. M’espera asseguda veient com passa la gent. M’hi planto al davant i em regala un somriure, discret, amb aquell punt de prudència que tenim quan coneixem algú amb qui fins llavors només havíem interactuat darrera d’una pantalla.

A partir d’aquí tot flueix com la seda. La Joanaina se’t posa a la butxaca des del primer moment. És decidida, porta el pes de la conversa amb elegància. I en dos minuts, després d’algun gest veus que el gel ja està trencat, que t’ha guanyat la confiança i que de mica en mica te la dóna, també!

Un cop a lloc comencen les preguntes… tot tipus de preguntes! L’experiència val la pena ni que sigui per l’exercici que fas amb tu mateix per respondre’n algunes.

Però el millor de tot ve després, quan la Joanaina recull els papers i parles amb ella, quan tu també li fas preguntes, quan t’explica les seves coses i te n’adones del tros de dona que tens al davant. Una dona segura, amb ganes de viure amb una intensitat que desborda, apassionada pel que fa i amb un munt de projectes dels quals n’és molt més que l’ànima.

Traspua sinceritat i, per damunt de tot, no té cap mania ni cap tabú de parlar ni de fer absolutament res. Captiva amb el que explica i com ho explica i aconsegueix que, sense adonar-te’n, li expliquis coses que ben poca gent sabia de tu.

I és així com, després de gairebé quatre hores i malgrat que no t’ha dit el nom en cap moment, acabes decidint que no vols que la cosa quedi només en un berenar. Sents que t’ha pessigat una mica per dintre.

La Joanaina és atracció pura i berenar amb ella un luxe dels que tenim a l’abast. Gaudiu-ne!

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on June 26, 2014 by .
Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: