El berenar impossible

La companyia el fa perfecte

El darrer berenar impossible, escrit per Andrea Jofre i il·lustrat per Jordi Lafebre

el berenar impossible

 

Vés a saber per què li agrada tant a la Joanaina, el berenar. Des que ens vam conèixer –berenant, esclar, obeint una mena de llei no escrita– que hi penso. No li he preguntat mai, no m’ha calgut, he preferit imaginar raons i inventar explicacions.

Suposo que el berenar és un espai lliure, no surt a cap hora concreta ni arriba a cap hora concreta, és allà, entre el dinar i el sopar, flotant a un sector del rellotge. No és específic en contingut, no té marcs amb adjectius habituals –romàntic, de feina, familiar– i en pocs casos és una obligació. És quasi sempre l’àpat preferit dels nens, el que es miren amb els ulls brillants a la sortida de l’escola perquè és més lliure, menys de fer bola, més de sorpresa, més de satisfacció. No conec cap nen que faci bola amb el berenar.

El berenar és un lloc amable, si es pot dir “lloc” a una cosa que no és “cosa” perquè per la Joanaina el berenar no és el que es menja, sinó l’espai mental que l’acompanya. La Joanaina és una mica com un berenar i per extensió com El berenar impossible; s’obre amb una llibreta i un bolígraf a la mà a la sorpresa que porta trobar-se un desconegut i parlar-hi, es deixa portar per la conversa cap als suggeriments del dia sense la cotilla de les preguntes pensades de casa. Amb ella saps on comences però mai on acabes, és pura curiositat.

El berenar impossible han sigut quaranta-dos persones i ella, quaranta-dos berenars diferents on quaranta-dos converses han caminat cap on el convidat i la Joanaina li han aplanat el camí. Estic segura que en tots quaranta-dos casos, com va passar durant el meu, el berenar –inclús els que han sigut de matí, que n’hi ha hagut– ha sigut un lloc que no és lloc on les úniques persones de l’univers eren ells dos –convidat i ella–, la conversa teixia un parèntesi i el món parava una estona.

El meu berenar va ser un cafè amb llet i una magdalena però això, evidentment, va ser el de menys.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on September 1, 2014 by .

Navigation

Ada Klein

Porfolio.

calseixanta1.wordpress.com/

Entre l'Ofèlia de Hamlet i la de Mortadelo

...en somnis reals...

slow pics, slow words, slow dreams

Destralades

Bienvenidos a mi mundo. Una mirada a aquello que me llama la atención & roll

noemozica & her stuff

art, handcraft, home style and personal private stuff blog

Agrupació d'Arqueòlegs de Catalunya

Professionals de l'arqueologia que expliquen el sector al món.

The Zombie Blog

Surviving The Zombie Apocalypse

aïllat [...davant l'abisme]

Blog de J. M. Vidal-Illanes

Margarides i albercocs

Un llibre de cuina sense receptes.

O lo comes o lo dejas

La companyia el fa perfecte

%d bloggers like this: