Carmen Perez a Gelateria Vallespir

Amb la vitalitat que li regalima per les parpelles, la Carmen arriba a la plaça arrossegant la bici, amb la pulsió de l’esforç encara colpejant-li les temples. Fortament curiosa i inquieta, la Carmen és una dona, una d’aquestes dones amb majúscula que ha viscut i ha de viure cada dia enfrontant-se a la vida amb la força de qui està sol i no té cap altre lloc on aferrar-se que no siguin les pròpies entranyes. Vivint la vida amb la meta de ser feliç malgrat no creure-s’ho, valora amb insensatesa tot allò que té, i per damunt de tot, els seus amics, en qui ha construït una de les vèrtebres que la sostenen. I és que la Carmen és una dona bona, d’aquelles que irradia llum només mirar-la, tendresa, plenitud. Clara i directa, la Carmen no s’amaga de qui és, no es justifica i es riu dels seus defectes amb una alegria que contagia i on t’és fàcil emmirallar-te. I és que quan m’explica milers d’anècdotes de la seva vida sense ni tan sols demanar-les-hi, m’adono que la Carmen és una dona que desborda empatia, calidesa i solidaritat. Una dona que viu el dia a dia a la força perquè potser li ha tocat viure un futur incert, una dona de llançar-se al buit i volar, de treure les dents i les ungles davant de les injustícies, de no quedar-se a mig camí. Riallera i divertida, la Carmen és com un imant. Només desitjo que se li enganxin coses bones.

Al berenar anterior la Roser va demanar a la Carmen si ja havia viscut el millor moment de la seva vida o si encara l’havia de viure, i la Carmen va contestar que encara l’ha de viure, perquè el millor sempre està per venir.

Podeu contactar amb ella a través de Twitter.